|
Bases per a l'establiment d'un calendari
En l'estructura d'un calendari s’uneixen
diversos aspectes que es poden diferenciar. En primer lloc hi ha les
arrels religioses, el culte als astres i a les divinitats relacionades
amb aquelles forces de la natura que escapen a la normal
interpretació dels humans i que es consideren promogudes per
éssers superiors.
En segon lloc, en un calendari s'identifiquen les arrels
pragmàtiques, és a dir, aquells fets que es repeteixen
regularment i que serveixen per al millor aprofitament dels béns
naturals; en aquest aspecte la humanitat s'ha fixat en els cicles de
l'agricultura, en els cicles de la procreació animal i ha creat
els registres comptables periòdics.
En tercer lloc hi ha unes pautes naturals que han servit per a
estructurar els cicles constatats anteriorment; són les arrels
astronòmiques que es basen en l'observació del cicle
solar, del cicle lunar i del cicle de Venus o de les estrelles
més brillants com Sirius.
Per a acabar, el calendari té unes arrels matemàtiques
basades en els sistemes numerals que la humanitat va estructurar
basant-se en la pròpia observació astronòmica -
és el cas del sistema numeral babiloni - o en l'anatomia de
l'espècie, com és el cas del sistema decimal basat en els
dits de les mans; i del sistema numeral maia, basat en els vint dits de
mans i peus.
Arrels religioses
Culte als astres i a les divinitats
Les cultures que van haver de desenvolupar-se en
ambients hostils van considerar que l'univers era un lloc agrest i
perillós on era obligat prendre part activa en els conflictes
entre les grans forces situant-se al costat de les divinitats
més propícies; amb aquesta presa de partit s'esperava
que, a canvi, els déus, agraïts, permeteren la
supervivència del grup. Aquestes lluites són constants i
es repeteixen cíclicament seguint pautes que tenen a veure amb
els cicles astronòmics i naturals.
Marduk, déu suprem de Mesopotàmia, mantenia a ratlla el
caos i l'anarquia des de la creació del món en què
havia derrotat la deessa Tiamat. El rei, com a representant sobre la
Terra de les divinitats, havia de recrear cada any la gesta de Marduk a
través de sacrificis i cerimònies encaminades a mantenir
la victòria del seu poble i la de Marduk sobre les forces del
mal. Les cerimònies tenien lloc en el canvi de l'any en
previsió i auguri que el següent cicle astronòmic i
natural continués essent generós i propici per al poble
fidel.
Els asteques tenien en el seu imaginari la creença que les
quatre primeres foses o móns nous van fracassar pel fet que els
éssers que van viure en cada una d'elles no van saber satisfer
degudament les expectatives dels déus. Si els homes actuals,
fills del Cinquè Sol, no sabien mantenir adequadament la seva fe
en els déus subministrant-los constantment sang revitalitzadora
a través de sacrificis, podrien ser aniquilats com va succeir
amb els anteriors habitants de la Terra.
Arrels pragmàtiques
Cicles de l'agricultura, procreació ramadera i registres comptables
A l'entorn dels pobles succeeixen regularment una sèrie
d'esdeveniments naturals que constitueixen un entramat temporal on
situar els fets de manera cíclica. El principal d'aquests cicles
és el de les estacions en les seves diverses manifestacions
segons la latitud on es desenvolupa la vida d'una cultura. En tot cas,
sempre hi ha una pauta - fred-calor, pluja-sequera - que es repeteix a
intervals d'un any astronòmic aproximadament. Com a
conseqüència, les estacions provoquen altres cicles
parallels molt importants per a la supervivència de
l'espècie com són els cicles de l'agricultura, de la
ramaderia i les migracions dels animals propicis per a la caça.
L'atenció dels cicles de subsistència obliga a
l'organització; i en una societat organitzada és
necessari establir registres de les accions que es duen a terme
regularment. Naturalment aquests registres també encaixen en
l'entramat temporal proporcionat pels cicles naturals i per les
observacions astronòmiques.
Hesíode, en el segle VIII aC, ja va posar per escrit en Els
treballs i els dies les pautes naturals i la seva vinculació amb
els cicles astronòmics, concretament amb les sortides i les
postes de les constellacions en cada època de l'any.
Hesíode relaciona els comportaments animals - insectes, aus... -
amb els canvis del temps i els fenòmens astronòmics a fi
de determinar i preveure els millors moments per als treballs de
subsistència.
Arrels astronòmiques
Cicles solar, lunar i de Venus
Per a la construcció del calendari cal partir
d'una unitat bàsica i universal de mesura: el dia, entès
com el gir de la Terra sobre si mateixa i que, a efectes
observacionals, alterna una nit i un espai diürn.
L'acumulació de dies en grups es basa en l'observació
d'altres efectes astronòmics; el més immediat és
el cicle lunar de 29,5 dies; aquest mètode pot conduir a
l'agrupació de dies en mesos alterns de 29 i de 30 dies.
El gir de la Terra al voltant del Sol té uns efectes observables
molt definits; en primer lloc hi ha l'altura variable del Sol en un
cicle de llarg període que produeix unes diferències de
temperatura en la superfície terrestre de
conseqüències clares: les estacions de l'any. Aquest llarg
cicle és el que denominem any i permet l'agrupació d'uns
12 mesos lunars i, amb més precisió, d’uns 365
dies.
Així, sabem que un calendari solar es divideix en 12 mesos per
aproximació al cicle lunar, ja que, aproximadament, caben 12
llunes en un any solar. També constatem que un calendari lunar
acumula 12 mesos per aproximació al cicle solar ja que cada 12
lunacions, aproximadament, es compleix un any solar. Els dos conjunts
combinats originen els denominats calendaris luni-solars que poden
prendre diferents formes segons la prioritat triada. Si es prioritza el
Sol per davant de la Lluna, l'any serà d'uns 365 dies i els 12
mesos deixaren de tenir 29 o 30 dies per a ser una mica més
llargs. En canvi si es prioritza el cicle lunar per damunt del solar,
els mesos seran de 29 i de 30 dies alternativament acumulats en anys de
354 dies, als quals caldrà afegir un mes extra cada 2 o 3 anys
per a mantenir una certa proximitat amb el cicle solar.
El tercer astre més lluminós del firmament és el
planeta Venus que té un període aproximat de 260 dies;
és un número que es pot descompondre en els factors
2x2x5x13, en que l'agrupació més homogènia
és la de 13 x 20; més tard veurem que alguna cultura va
basar el seu calendari en aquesta combinació numèrica.
La volta celest estelada, que s'ha usat com a fons per a identificar el
moviment del Sol, la Lluna i els planetes, també gira amb un
període concret que acumula 366 voltes aparents de la Terra en
el període d'un any. Aquest cicle, denominat sidèri, no
ha format part dels calendaris però sí que ha servit per
a detectar el principi del cicle solar o del lunar; com sigui que en el
cel són visibles milers d'estrelles, el punt de
referència s'ha fixat en les més brillants i concretament
en Sirius que és la més brillant del firmament.
Arrels matemàtiques
Sistema numeral babiloni i sistema numeral maia
En el procés d'estructuració dels
calendaris juga un paper primordial el sistema numeral empleat per a
comptar els dies i els mesos. De manera natural, els sistemes numerals
més elementals es basen en el 5 (una mà), el 10 (dos
mans) o el 20 (mans i peus) com és el cas del sistema numeral
maia; no obstant hi ha el sistema numeral de base 60, d'origen
babiloni, que delata una ascendència astronòmica i
més concretament relativa al calendari; efectivament, en el
sistema sexagesimal es troben implícits tots els números
que formen part del cos humà (5, 10 i 20) però
també els de l'astronomia del calendari: el 12, el 30 i el 360
que encara actualment representa un cercle complet (360 graus) per
aproximació a un cicle anual o any solar.
|
