|
Calendaris mesopotàmics
Els calendaris d'Ebla
Ebla és una antiga ciutat mesopotàmica els restes de la
qual estan sent desenterrats en el desert sirià, a uns 55 km al
sud-est d'Alep, en un lloc denominat actualment Tell Mardikh. Prendrem
Ebla com a exemple per ser el bressol d'una antiga cultura i per tenir
suficients elements d'estudi referents al calendari i a la
relació d’aquest amb les seves divinitats. L'àmbit
territorial d'Ebla comprenia des de Hama, al sud, fins a Alep, al nord,
sense arribar al Mediterrani per ponent on es trobaven les ciutats
independentes d'Ugarit, bressol de l'alfabet, i la fenícia
Biblos; per llevant la influència d'Ebla arribava al riu
Eufrates.
Vista de les ruïnes d'Ebla, Síria. (Foto E. Farré)
Actualment
Ebla és coneguda per la ingent quantitat de tauletes de fang
gravades amb escriptura cuneïforme que s'han trobat entre les
seves ruïnes; la majoria són registres comptables i de la
gestió burocràtica de la seva administració, la
qual cosa pressuposa que un dels factors principals que apareix en les
tauletes són dates i dades de temporalització dels
registres i que han contribuït al coneixement que tenim dels seus
calendaris.
Tauleta de fang amb caràcters
cuneïformes amb càlculs per a un rellotge d'aigua (clepsidra) on
s'especifiquen les quantitats d'aigua necessàries per a dividir la nit
en 6 hores iguals. Probablement babilònica. 500-600 aC.
(British Museum WA29371. Foto E.
Farré)
L'estructura del calendari d'Ebla se'ns revela en uns textos de Jemdet
Nasr, datats aproximadament de l'any 3000 a. C., on s'esmenten les
unitats bàsiques del dia (u), el mes (itu) i l'any (mu). Era un
calendari lunisolar amb prioritat del cicle solar que comptava amb 12
mesos de 30 dies i un afegit de 5 dies al final de l'any. El primer mes
del calendari eblaïta tenia el nom del Fènix, au que renaix
de les seves cendres, en una clara evocació del naixement d'un
nou any a partir de la mort de l'anterior. Els mesos següents
estaven dedicats a aspectes relacionats amb l'agricultura (Sembra,
Pluges i Oli), el cinquè era el mes de les Processons; ignorem
els noms dels mesos sisè, setè i vuitè; el
novè era el mes del Foc, el desè de la Collita,
l'onzè de la Collita Doble, el dotzè Del Ramat i
l'últim, que només tenia 5 dies, era el mes de la Mesura,
una denominació que evoca els cinc dies afegits per a
sincronitzar el calendari amb el cicle solar.
Com és obvi, en aquell moment, el tema prioritari per a la
població d'Ebla era la supervivència en contacte amb la
natura que li proporcionava el que és necessari per a sobreviure
i l'expressió de l'agraïment a les divinitats per la
repetició del cicle; cosa que queda patent en el primer mes
dedicat al Fènix i en el cinquè el nom de del qual
- les Processons - delata la dedicació d'un temps a les
cerimònies religioses.
Tauleta de fang amb caràcters
cuneïformes amb efemèrides del planeta Venus. Babilònica, c1600 aC.
(British Museum. Foto E. Farré)
L'evolució d'Ebla des d'una cultura agrària a una
més moderna i urbana, com a lloc de pas que era i, per tant, de
comerç, també queda patent en un nou calendari posterior
de l'època d'Ibbi-Zikir en el que apareixen més noms de
divinitats en els mesos en detriment dels noms relacionats amb els
treballs agrícoles:
1. Mes del Senyor (Dagan),
2. Mes de la festa d'Ashtapi,
3. Mes dels Impostos,
4. Mes de la festa d'Ada,
5. Mes de les Ciutats,
6. Mes dels Holocaustos,
7. Mes de les Sortides,
8. Mes dels Abastaments,
9. Mes de la festa d'Adamma,
10. Mes de la Collita,
11. Mes de la Collita Doble,
12. Mes de la festa d'Amara (Ishkhara) i
13. Mes de la festa de Kamish.
El nou calendari denota el pas de la societat eblaïta per una
reforma religiosa en què es van adoptar quatre noves divinitats
d'origen semita i dos d’hurrites que no apareixien en el
calendari antic. Segons Lara (2000, p. 114), aquesta adopció de
noves divinitats podria haver estat motivada per un menor rendiment de
les terres relacionat amb una progressiva desertització de la
zona.
Tauleta
de fang amb caràcters
cuneïformes de la biblioteca d'Asurbanipal amb un fragment de
planisferi celeste on consta el nom del mes amb la seva
constel·lació
associada, un numeral i la posició d'algunes estrelles.
Babilònica, c650 aC. (British Museum. Foto E. Farré)
Els anys es denominaven i numeraven a partir de l'inici d'un regnat,
pel nom del rei o per algun fet important que hagués
succeït com, per exemple, l'any de la mort de la mare de rei, i
amb els ordinals corresponents: tercer any de la derrota de Mari.
El sistema numeral era sexagesimal com es veu per l'any emprat de 360
dies (més els cinc dies d'ajustament) i per les
equivalències que coneixem d'altres unitats de mesura; per
exemple, la unitat de volum per a àrids era el gubar amb els
seus submúltiples 1/2 gubar (parisu), 1/5 (gin) 1/20 (nisagshu)
i 1/120 (an-zam). El gubar es dividia també en 144 racions
(dotze dotzenes o una grossa). Els líquids, mesurats amb la
unitat laku també tenien submúltiples sexagesimals: el
sila (1/30) i l'an-zam (1/180).
S'han identificat fins a 500 déus en el panteó
eblaïta, producte sens dubte d'un politeisme flexible i tolerant
capaç d'absorbir com a seus els déus de les cultures
veïnes; no obstant, en el calendari nou hi ha sis mesos que prenen
el nom de divinitats que cal prendre en consideració ja que
aquest privilegi denota una jerarquia entre els diversos déus.
El primer mes està dedicat a un dels principals, Dagan,
déu protector dels cereals i, per tant, primordial per a una
comunitat agrícola; no és gens estrany que es dediqui
l'inici d'un nou cicle agrícola al principal déu. Ashtapi
és el déu del segon mes i una divinitat relacionada amb
la guerra i les pràctiques endivinatòries. Adiga, que
dóna nom al quart mes, és el gran déu de la
tempesta i va ser molt venerat en tot l'àmbit semita. Adamma,
deessa del novè mes, evoca la Mare Terra i el seu culte es
relacionava amb la fertilitat. Amara (Ishkhara), deessa del
dotzè mes, es relaciona amb la reialesa i se la denomina volguda
del rei i deessa del rei en diversos textos. Kamish, a qui es dedica
l'últim mes, és un déu de tradició
ugarítica i moabita que va ser adoptat per Ebla com una de les
seves principals divinitats.
|
