CALENDARIS I RELIGIÓ



    Calendaris mesopotàmics
Els calendaris d'Ebla

Ebla és una antiga ciutat mesopotàmica els restes de la qual estan sent desenterrats en el desert sirià, a uns 55 km al sud-est d'Alep, en un lloc denominat actualment Tell Mardikh. Prendrem Ebla com a exemple per ser el bressol d'una antiga cultura i per tenir suficients elements d'estudi referents al calendari i a la relació d’aquest amb les seves divinitats. L'àmbit territorial d'Ebla comprenia des de Hama, al sud, fins a Alep, al nord, sense arribar al Mediterrani per ponent on es trobaven les ciutats independentes d'Ugarit, bressol de l'alfabet, i la fenícia Biblos; per llevant la influència d'Ebla arribava al riu Eufrates.

01

Vista de les ruïnes d'Ebla, Síria. (Foto E. Farré)

Actualment Ebla és coneguda per la ingent quantitat de tauletes de fang gravades amb escriptura cuneïforme que s'han trobat entre les seves ruïnes; la majoria són registres comptables i de la gestió burocràtica de la seva administració, la qual cosa pressuposa que un dels factors principals que apareix en les tauletes són dates i dades de temporalització dels registres i que han contribuït al coneixement que tenim dels seus calendaris.



Tauleta de fang amb caràcters cuneïformes amb càlculs per a un rellotge d'aigua (clepsidra) on s'especifiquen les quantitats d'aigua necessàries per a dividir la nit en 6 hores iguals. Probablement babilònica. 500-600 aC.
(British Museum WA29371.
Foto E. Farré)

L'estructura del calendari d'Ebla se'ns revela en uns textos de Jemdet Nasr, datats aproximadament de l'any 3000 a. C., on s'esmenten les unitats bàsiques del dia (u), el mes (itu) i l'any (mu). Era un calendari lunisolar amb prioritat del cicle solar que comptava amb 12 mesos de 30 dies i un afegit de 5 dies al final de l'any. El primer mes del calendari eblaïta tenia el nom del Fènix, au que renaix de les seves cendres, en una clara evocació del naixement d'un nou any a partir de la mort de l'anterior. Els mesos següents estaven dedicats a aspectes relacionats amb l'agricultura (Sembra, Pluges i Oli), el cinquè era el mes de les Processons; ignorem els noms dels mesos sisè, setè i vuitè; el novè era el mes del Foc, el desè de la Collita, l'onzè de la Collita Doble, el dotzè Del Ramat i l'últim, que només tenia 5 dies, era el mes de la Mesura, una denominació que evoca els cinc dies afegits per a sincronitzar el calendari amb el cicle solar.

Com és obvi, en aquell moment, el tema prioritari per a la població d'Ebla era la supervivència en contacte amb la natura que li proporcionava el que és necessari per a sobreviure i l'expressió de l'agraïment a les divinitats per la repetició del cicle; cosa que queda patent en el primer mes dedicat al Fènix i en el cinquè el  nom de del qual - les Processons - delata la dedicació d'un temps a les cerimònies religioses.

Tauleta de fang amb caràcters cuneïformes amb efemèrides del planeta Venus. Babilònica. C1600 aC.  (Foto E. Farré; British Museum)

Tauleta de fang amb caràcters cuneïformes amb efemèrides del planeta Venus. Babilònica, c1600 aC.
(British Museum
. Foto E. Farré)

L'evolució d'Ebla des d'una cultura agrària a una més moderna i urbana, com a lloc de pas que era i, per tant, de comerç, també queda patent en un nou calendari posterior de l'època d'Ibbi-Zikir en el que apareixen més noms de divinitats en els mesos en detriment dels noms relacionats amb els treballs agrícoles:

1. Mes del Senyor (Dagan),
2. Mes de la festa d'Ashtapi,
3. Mes dels Impostos,
4. Mes de la festa d'Ada,
5. Mes de les Ciutats,
6. Mes dels Holocaustos,
7. Mes de les Sortides,
8. Mes dels Abastaments,
9. Mes de la festa d'Adamma,
10. Mes de la Collita,
11. Mes de la Collita Doble,
12. Mes de la festa d'Amara (Ishkhara) i
13. Mes de la festa de Kamish.

El nou calendari denota el pas de la societat eblaïta per una reforma religiosa en què es van adoptar quatre noves divinitats d'origen semita i dos d’hurrites que no apareixien en el calendari antic. Segons Lara (2000, p. 114), aquesta adopció de noves divinitats podria haver estat motivada per un menor rendiment de les terres relacionat amb una progressiva desertització de la zona.

Tauleta de fang amb caràcters cuneïformes de la biblioteca d'Asurbanipal amb un fragment de planisferi celeste on consta el nom del mes amb la seva constel·lació associada, un numeral i la posició d'algunes estrelles. Babilònica. C650 aC.  (Foto E. Farré; British Museum)

Tauleta de fang amb caràcters cuneïformes de la biblioteca d'Asurbanipal amb un fragment de planisferi celeste on consta el nom del mes amb la seva constel·lació associada, un numeral i la posició d'algunes estrelles. Babilònica, c650 aC.  (British Museum. Foto E. Farré)

Els anys es denominaven i numeraven a partir de l'inici d'un regnat, pel nom del rei o per algun fet important que hagués succeït com, per exemple, l'any de la mort de la mare de rei, i amb els ordinals corresponents: tercer any de la derrota de Mari.

El sistema numeral era sexagesimal com es veu per l'any emprat de 360 dies (més els cinc dies d'ajustament) i per les equivalències que coneixem d'altres unitats de mesura; per exemple, la unitat de volum per a àrids era el gubar amb els seus submúltiples 1/2 gubar (parisu), 1/5 (gin) 1/20 (nisagshu) i 1/120 (an-zam). El gubar es dividia també en 144 racions (dotze dotzenes o una grossa). Els líquids, mesurats amb la unitat laku també tenien submúltiples sexagesimals: el sila (1/30) i l'an-zam (1/180).

S'han identificat fins a 500 déus en el panteó eblaïta, producte sens dubte d'un politeisme flexible i tolerant capaç d'absorbir com a seus els déus de les cultures veïnes; no obstant, en el calendari nou hi ha sis mesos que prenen el nom de divinitats que cal prendre en consideració ja que aquest privilegi denota una jerarquia entre els diversos déus.

El primer mes està dedicat a un dels principals, Dagan, déu protector dels cereals i, per tant, primordial per a una comunitat agrícola; no és gens estrany que es dediqui l'inici d'un nou cicle agrícola al principal déu. Ashtapi és el déu del segon mes i una divinitat relacionada amb la guerra i les pràctiques endivinatòries. Adiga, que dóna nom al quart mes, és el gran déu de la tempesta i va ser molt venerat en tot l'àmbit semita. Adamma, deessa del novè mes, evoca la Mare Terra i el seu culte es relacionava amb la fertilitat. Amara (Ishkhara), deessa del dotzè mes, es relaciona amb la reialesa i se la denomina volguda del rei i deessa del rei en diversos textos. Kamish, a qui es dedica l'últim  mes, és un déu de tradició ugarítica i moabita que va ser adoptat per Ebla com una de les seves principals divinitats.

 
amunt