|
El
Museu d'Astronomia i d'Història de la Tècnica
(Museum für Astronomie und Technikgeschichte)
de Kassel (Hesse)
Kassel
és una
bonica ciutat envoltada per dos grans parcs que antigament van ser els
terrenys lúdics de dues finques senyorials; encara avui, es
poden visitar aquells edificis i passejar pels parcs pel mig
d’arbres centenaris.
A l'oest de la ciutat queda el Palau de Wilhelmshöhe on
s'exposa
una important pinacoteca i galeries farcides d'art grec i
romàno.
Museu d'Astronomia i
d’Història de la Tècnica (Foto E. Farré)
A
l'est hi ha el
parc de Karlsaue amb l'edifici de l'Orangerie (1710) que hostatja el
Museu d'Astronomia i d’Història de la
Tècnica amb
la seva impressionant col·lecció de rellotges.
Entrada a la
secció de rellotges (Foto E. Farré)
A la cort de
Kassel va viure la primera part de la seva vida un dels
grans rellotgers de la història i el més
important de
l'època anterior a la invenció del
pèndol; ens
estem referint al suís Jost Bürgi (1552-1632),
astrònom, matemàtic i rellotger del Landagrave
Guillem IV
d'Hesse-Kassel fins al 1602 i posteriorment de l'emperador Rodolf II a
Praga, de qui Johannes Kepler, amb qui va coincidir diversos anys de la
seva vida, va arribar a dir d'ell que passaria a la història
com
una celebritat tan gran com la d'Arquimedes.
La
precisió
requerida en les observacions astronòmiques superaven ja a
l'època de Kepler les possibilitats dels rellotges de
foliot,
així que Bürgi es va veure en la necessitat
investigar a
fons el tema de la millora en la precisió dels rellotges.
Diversos
dels seus rellotges estan dotats d'un doble foliot articulat anomenat
també escapament de repic creuat que constitueixen
l'última i més perfecta generació
d'oscil·ladors
anteriors al pèndol; en algun moment s'ha arribat a pensar
que
va poder haver construït un rellotge de pèndol de
segons
però aquesta possibilitat es va descartar definitivament; no
obstant, el simple fet de pensar que va poder fer-ho el situa en la
més alta consideració per part dels seus
estudiosos.
Rellotge de
doble foliot de Jost Bürgi (Foto E. Farré)
En
el Museu
d'Astronomia i d’Història de la Tècnica
de Kassel
s'exposen uns quants rellotges de Jost Bürgi, entre els que es
troben dos dels esmentats experimentals d'alta precisió, un
rellotge astronòmic de taula quadrat de 1591 i dues esferes
celestes giratòries de 1582 i de 1593.
Rellotge
astronòmic de Jost Bürgi, 1591 (Foto E. Farré)
Els
tresors rellotgers del museu continuen amb un gran rellotge
astronòmic de E. Baldewein i H. Diepel de 1561 amb vuit
esferes,
una per a cada planeta més les de la lluna, l'astrolabi i el
calendari.
Rellotge
astronòmic de E. Baldewein i H. Diepel, 1561
(Foto E. Farré)
S'hi exposa també un astrolabi fet a València el
1086 per Ibrahim al-Sahli, un escafé
romà i una
infinitat de rellotges representatius de totes les èpoques,
incloent-hi un taller on es restauren els rellotges del museu a la
vista dels visitants.
Astrolabi fet
a València per Ibrahim al-Sahli, 1086 (Foto E. Farré)
Internet
http://www.museum-kassel.de/index_navi.php?parent=1035
Bibliografia
MACKENSEN, LUDOLF VON: Die Naturwiessenschaftlich-
Technische Sammlung in Kassel. Kassel: Wenderoth, 1991
MACKENSEN, LUDOLF VON: Museum
für Astronomie und Technikgeschichte mit Planetarium in
Kassel. Kurzfürer. Kassel 2001
|
