• Introducció
• Cosmologia i calendari
• Rellotges de sol
• Rellotges d'estels
• Rellotges d'aigua
• Clepsidra de Su Song
• Torre del Tambor
• Rellotges de foc
• Rellotges mecànics
• Bibliografia
• Torna a l'inici

La cosmologia xinesa i el calendari

A partir del segle XIV aC - amb tota seguretat a partir del s. IV aC - els xinesos dividiren el cel en cinc palaus - kung - en una estructura similar a la d’una casa: les quatre parets eren els quatre punts cardinals i el cinquè seria el sostre; cada punt cardinal estava representat pel seu animal simbòlic i estava associat a una estació de l’any:
    Palau de l’Est - Drac verd - Primavera
    Palau del Sud - Ocell vermell - Estiu
    Palau de l’Oest - Tigre blanc - Tardor
    Palau del Nord - Tortuga negra - Hivern
El Palau Groc ocupava el zenit i tota la zona dels estels circumpolars i contenia l’estrella polar imperial.

Esfera celest. Observatori de Beijing




Detall de les constel·lacions de l’esfera celest de l’Observatori de Nanjing

Cada un dels quatre primers palaus es trobava dividit en 7 mansions lunars - hsiu - i a cada mansió hi havia una constel·lació definida pel seu estel principal. Els cercles horaris que separaven cada hsiu partien del pol i dividien la volta celest com ho fan els meridians (Riera 1996).

La necessitat de sistematitzar les activitats de l’agricultura va empènyer els xinesos a establir un calendari que alternava mesos lunars de 29 i 30 dies en agrupacions anuals de 12 o 13 mesos, igual que ho feia el cicle metònic grec de 19 anys i que s’anomenava tchang; quatre tchang feien un pu (76 anys) i 420 pu havien d’acumular-se en un ki que era el gran cicle de 31.920 anys, després del qual tot tornava a començar.

A partir de l’any 800 aC es comença a assumir que l’autoritat per a governar procedeix del cel com una sagrada càrrega, l’acceptació de la qual suposava responsabilitzar-se de sincronitzar correctament el sistema còsmic amb les activitats humanes terrestres.

L’observació del cel havia de ser molt acurada, la qual cosa es reflecteix en les detallades descripcions que ens han arribat de 90 aparicions d’estrelles noves i supernoves esdevingudes entre el 1400 aC i el 1690 dC; a partir d’aquests resultats es pot deduir que l’instrumental del que disposaven els xinesos per fixar les posicions celestes era de molta precisió i la seva dedicació absolutament sistemàtica.

Instrument astronòmic. Observatori de Beijing

Els emperadors xinesos editaven cada any un calendari oficial on constaven els fenòmens astronòmics més importants - equinoccis, solsticis, inici de l’any, festes religioses, etc.- per la elaboració del qual existia un “ministeri d’astronomia” responsable de la seva promulgació.

La previsió dels eclipses de sol era especialment crítica ja que es considerava que durant un eclipse el Drac es menjava el Sol i que calien grans cerimònies i ritus en els que es feia molt de soroll a fi d’espantar la fera i alliberar novament l’astre solar.

En el calendari s’indicaven també els dies propicis i els constraindicats per tota mena d’activitats humanes; en conseqüència, l’edició del calendari convertia l’emperador en l’àrbitre de l’activitat social i en l’enllaç entre el cel i els homes. No és d’estanyar, doncs, que la professió d’astrònom reial fora una activitat d’alt risc que va arribar a un tràgic punt culminant en l’execució d’un astrònom que va errar en la previsió d’un eclipse (Casanovas 2000).