|
La torre del tambor
En el mateix eix
meridià de la Ciutat Prohibida i una mica més al nord
d’aquesta, s’aixequen dues grans construccions estretament
relacionades amb la mesura del temps i la distribució sonora a
la població dels senyals horaris i d’altres unitats de
temps. Ens referim a la Torre del Tambor (Gu Lou) i a la Torre de la Campana (Zhong Lou)
que fan aproximadament les funcions dels nostres campanars i que es
poden trobar a Xina en molts altres indrets com són els centres
de les ciutats antigues i les entrades dels monestirs budistes.
Torre del Tambor de Beijing
La Torre del Tambor de
Beijing data de l’any 1272 quan la dinastia Yuan va instituir el
centre horari de la capital; la seva funció va perdurar fins
l’any 1924 i actualment (des del 2002) s’està
restaurant la seva funcionalitat amb un objectiu clarament cultural i
de recuperació històrica.
En el segon pis de
l’edifici s’hi aplegaven 24 tambors que es feien sonar per
anunciar l’arribada de les 24 estacions solars (esclat de
les flors, grans pluges, fred suau, solsticis, equinoccis,
proliferació dels insectes...) i un gran tambor central per
l’anunci del nou any xinès. Actualment s’han refet
tots aquests tambors i al seu costat es conserva un vestigi dels
originals i d’altres construïts especialment per a la
cerimònia d’obertura dels Jocs Asiàtics de 1987.
Sala dels tambors
Actualment, cada mitja
hora, un equip de persones amb vestit d’època que evoca
els antics funcionaris imperials fa sonar - únicament amb
finalitat folklòrica - la bateria de tambors amb els senyals
ancestrals de l’hora, l’estació i el canvi
d’any; però la seva impressionant sonoritat (parlem de
tambors de 1,5 a 3m de diàmetre) només es pot apreciar
dins la sala dels tambors ja que la seva expansió sonora es veu
apagada pel brogit de la moderna gran capital.
Cerimònia sonora
El cor del sistema horari
era una clepsidra polivascular (actualment també
reproduïda) de quatre dipòsits connectats en sèrie.
En el dipòsit inferior, un flotador fa pujar el regle indicador
de les hores i un autòmat fa sonar vuit vegades els seus
platerets al final de cada hora.
Clepsidra polivascular amb autòmat (reproducció)
|
