|
La clepsidra de Su Song
Segons consta a la seva
pròpia signatura, Su Song (1020-1101) era Oficial (funcionari)
de segon rang, President del Ministeri de Personal, Tutor Imperial del
Príncep Hereu, Gran Protector de l’Exèrcit i
Marquès de Wukung; però se’l coneix especialment
com astrònom i coordinador imperial del control del calendari i
per haver supervisat la construcció d’una clepsidra
monumental, la descripció de la qual es conserva en un
voluminós manuscrit del 1086 que ha estat editat per Needham
(1986). El text es titula Hsin I Hsian Fa Yao (Nou disseny per a un rellotge armil·lar).
El rellotge de Su Song segons un dibuix en perspectiva de John Christansen (Needham 1986, p. ii)
El rellotge consisteix en
un edifici amb una gran planta baixa, un primer pis i una terrassa
coberta. La planta baixa, amb una alçada d’uns quatre o
cinc metres, hostatja el mecanisme hidràulic consistent en la
gran sínia de cullerots articulats, els engranatges
distribuïdors i els recipients de l’aigua; a la part baixa
de la façana de l’edifici hi ha una sèrie de
finestres per les que apareixen diversos conjunts de figuretes
autòmats indicadores de les hores i altres unitats de temps
relacionades amb el calendari. El primer pis, d’una alçada
d’uns dos o tres metres, està concebut com un estudi
privat on l’instrument principal és un gran globus celest
situat al centre de l’estada i connectat als engranatges de la
planta baixa per impulsar-lo a la velocitat d’una volta al dia
sideral; la superfície de la taula d’on emergeix el globus
fa el paper d’horitzó i d’aquesta manera es pot
veure d’una manera gràfica quines estrelles són
visibles i en quina posició es troben a cada moment. A la
terrassa s’hi trobava una gran esfera armil·lar per fer
les observacions del cel directament.
El rellotge de Su Song segons el dibuix original del manuscrit
(Needham 1986, p. 32 i 29)
El punt clau del rellotge
de Su Song és la sínia formada per cullerots articulats
que pesaven l’aigua que recollien; el pes de l’aigua feia
oscil·lar el cullerot que desfermava determinats frens aplicats
a la sínia i permetia el seu gir uns graus fins que un nou fre
la parava i un nou cullerot es posava sota el flux d’aigua.
Sínia del rellotge en una reproducció a escala del
Science Museum, Londres (Foto E.Farré)
Aquest avançament
discret (no continuat) de la sínia és el que es troba en
l’origen del futur tic-tac dels rellotges occidentals. Un
moviment continuat és difícil de controlar i de donar-li
exactitud (la precisió de qualsevol clepsidra de flux constant
era d’una hora al dia), mentre que un moviment discret és
més possible d’afinar; es calcula que la clepsidra de Su
Song va assolir la precisió d’un minut al dia, una
exactitud que a Europa no s’aconseguiria fins l’invent del
rellotge de pèndol per Christiaan Huygens el 1657.
Funcionament
de l’escapament hidràulic de Su Song. Fase A:
Repòs. L'assortidor d'aigua de flux calibrat i constant (4)
alimenta un dels catúfols de la roda hidràulica (3)
mentre la dita roda té un dels seus radis (1) retingut pel fre
(2)
Funcionament
de l’escapament hidràulic de Su Song. Fase B:
Avanç. El pes de l'aigua del catúfol (3) que
s’aguantava en la palanca (5) venç el seu contrapès
(6) i acciona el disparador (7) que baixa la palanca (8) i el seu
contrapès (9); l'altre extrem de la palanca (8) té la
cadena (10) que estira del fre (2) i permet l'avanç d'un radi de
la roda hidràulica. El trinquet (11) impedeix el retrocés
accidental de la roda. (Dibuixos extrets de l'Enciclopèdia
Visual Salvat, 1978, vol. 7, p. 6)
L’invent,
però, no es deu a Su Song ja que es poden trobar precedents a la
sínia de cullerots en el rellotge que, l’any 725,
feu construir I-Hsing, monjo budista i el gran astrònom i
matemàtic del seu temps, amb l’ajut de l’enginyer
militar Liang Lin-Tsan; amb més prevenció, es pot
retrocedir fins els anys 78 a 139, a la dinastia Han, en que alguns
textos ja esmenten la rotació automàtica de globus
celestes sincronitzats amb el firmament.
Actualment a
l’entrada de les restes de l’antic Palau Imperial de la
dinastia Song a Kaifeng s’hi pot veure una maqueta del complex
d’edificis on destaca dins del recinte, en color vermell,
l’edifici del rellotge de Su Song amb la categoria d’un
temple, situat sobre doble sòcol i envoltat de llanternes i de
dipòsits d’aigua anti incendis.
Maqueta
de l’antic Palau Imperial de la dinastia Song a Kaifeng on
destaca en color vermell l’edifici del rellotge de Su Song (Foto E. Farré)
Bibliografia
NEEDHAM, J.-LING, W.-PRICE, D.J. (1986): Heavenly clockwork. Cambridge U.P. 1960 (2nd ed 1986)
|
